És el que té, si condueixes, no beguis. I si beus, no condueixis.

Per això, la primera nit a Burgos, abans de començar l’aventura, ens vem permetre el luxe de prendre’ns una cerveseta. De fet, cada nit per sopar teniem vi a la taula. En canvi per dinar… aigua, aigua i més aigua.

moment cervesa i moment de coneixença general

aquí ja ens coneixiem bastant més… mai millor dit: pillada infraganti!

Ja que veig que estic posant molts posts del Raid, em sembla que farem una nova categoria, així que si voleu saber tot el he escrit relacionat amb el Raid, ja sabeu, a l’esquerra teniu: “Què t’interessa?”.

Primer de tot, pels que us hàgiu interessat per la fotografia que surto jo soleta amb un paissatge meravellós al darrera. La fotografia, crec que és al Embalse de Santolea, dic crec, perquè és algun lloc entre Alcañiz i la Masia Pelarda, i segons he vist al googlemaps i la meva orientació, he deduït que havia de ser aquí.

Aquesta és una imatge del que haviem de fer a més a més de conduir i de tragar-nos fotos fins a la sacietat…haviem de fer les anomenades actividades medioambientales. Activitats a l’aire lliure, mai millor dir, sota normalment un sol de justícia, mosquits assassins i oradors als que normalment prestavem molta atenció… bé, això intentavem…

Qui de totes està prestant més atenció?

El que endevini a on estava la persona que parlava s’endú un premi!

Perquè us imagineu una mica el que va ser una part del Raid, una de les parts que més bé m’ho vaig passar! La “pista” si es pot dir així, era un prat quasi verge. Com si no hi hagués passat ningú, sinó us ho creieu, mireu la foto. Fa justícia!

No es pot dir que el cotxe del davant fes gaire cas a Machado quan amb les seves paraules ens deia: caminante no hay camino, se hace camino al andar… qui sí que ha deixat camí és el Raid, que per diversos pobles i medis de comunicació locals no ha deixat de sortir. Al diari local de Soria, al de Burgos, al de Requena,… i també a la masia Pelarda, lloc on vem passar la segona nit de tenda. Mal que mal millor que la primera, clar que vaig dormir només dues hores, la festa es va allargar una miqueta i els problemes per trobar la tenda de nit van afegir emoció!

Què han dit de nosaltres la masia Pelarda?

Com he pogut comprovar no he tingut fidelitat a les meves paraules, i suposu que alguns us preguntareu una mica com va anar en general el Raid, més que una descripció detallada dia a dia. Després del fracàs que ha tingut la traducció al castellà, un munt de faltes derivades del català, seguiré amb la meva tònica catalana, de la qual no em puc desprendre. La veritat és que explicar una mica de trets generals és una mica complicat…

El fet de ser seleccionada per a formar part del 9è Raid Femení de Toyota, d’entrada del que no coneixia pràcticament res fins que no en vaig sortir seleccionada, va ser llavors quan vaig començar a mirar coses per internet i a mirar què era el que s’hi feia, quines activitats es desenvolupaven durant 5 dies de conducció intensa i dos més de relax i habituallament. Que algú et digués que tenies unes qualitats especials que feien que tinguessis més punts que d’altres, ni que fos l’edat, la gràcia de que fos la més petita (que ho era). Ens van dir una mica quins havien estat els criteris de selecció, una mica vull dir quasi gens, però en el fons no ho necessito, només el fet de participar-hi ja fa que em sentís una mica més bé amb mi mateixa!

He conegut 19 noies molt diferents entre elles i a la vegada amb una complicitat especial que fes que durant 7 dies no ens tiressim els plats pel cap ( i això que som dones! ). Realment haig de felicitar als de l’organització per haver escollit a 20 noies entre més de mil que disfrutessin de la oportunitat que els havia tocat, que fessin cas en quasi tot moment, i que aprofitessin al màxim una experiència com aquesta!!

Sí, he dormit en tenda i ho he passat fatal, amb mal d’esquena el dia següent. M’han acrivillat els mosquits. Em vaig caure al “buit” per voler posar l’antena del Rav4. He tornat amb més blaus dels que vaig marxar. No m’he posat tan morena com volia. … I després de tot això i més, hi ha un però, un però que tampoc sé com explicar. Una experiència irrepetible. M’ho he passat millor del que esperava. He conduït per terra, per fang, per aigua, per asfalt, per carreteres de muntanya amb corbes de 180º sense visivilitat i cada menys de 20m. Per rectes infinites dels monegros. I quan he tornat he trobat a faltar la conducció per pista i la conducció d’un rav4 de més de 170cv.

En resum, com vaig dir l’últim dia que em van fer parlar amb un micro davant de les 19 noies, l’organització i les periodistes: “com ja sabeu sóc la més petita, han estat 7 dies inoblidables, m’han arribat a posar motes de tot tipus, petete, actimel, pitita, junior, i segur que algun més que m’oblido. M’ho he passat genial durant aquests dies i moltes gràcies a tots! “. Sóc dona de poques paraules en públic, i de masses escrivint, així que suposu que durant alguns dies aniré posant fotos del Raid i potser explicaré alguna coseta més…

Moltes gràcies a totes les noies per l’experiència i gràcies també a l’organització per tot el que heu fet, pels camins que ens heu portat i el bon ambient que hi ha hagut!!

Avui comença la conducció! Ens assignaran un cotxe que ens durarà tot el dia. Està equipat amb dues rodes de recanvi, un extintor, un gps, dos sacs de dormir, dues màrfegues i una tenda de campanya. La parella de conducció és la mateixa amb la que hem dormit, i serà també amb qui dormirem a la tenda. Com us podeu suposar, no tothom parla català, i els meus esforços són enormes per parlar en castellà… sí, ho sé, no hauria de ser així, però que voleu que hi faci, jo parlo sempre en català i estic acostumada a que cadascú parli la llengua amb la qual se sent més còmode.

Así, que bajamos a desayunar. Me costó un poco dormir, pero a Lourdes también. Nos dan la llave del coche y por si acaso cojo un par de cajas de kellogs por si tengo hambre a media mañana, y dos manzanas. Cargamos el coche con las maletas. Nos dan un Road Book, un par de botellas de agua y nos desean buen viaje! Empieza conduciendo ella (eso creo). Ah, me olvidaba, la noche anterior había diluviado y estaba todo perdido de barro!! Total, que ya os podéis imaginar como debían estar las pistas!! Barro, barro y más barro!! Nunca había conducido por barro, y es más xungo de lo que pensaba!! Nos partimos el coche un poco así por horas, más o menos para que condujéramos lo mismo de carretera que de pista y partirnos así la diversión!!

Ho he intentat, he intentat escriure en castellà tot el post…però m’he quedat aquí… volia dedicar aquest post a la Lourdes, la noia granadina que va ser la meva companya d’habitació durant una nit, la de cotxe un dia sencer i la de tenda després d’un dia agotador…

(voy a traducirlo, ya que es una dedicatoria, creo que no estaría mal que estuviera escrita en castellano… “quería dedicar este post a Lourdes, la chica granadina que fue mi compañera de habitación una noche de hotel, la de coche un día entero y además dormimos en la misma tienda después de un día agotador… “)

Hores de cotxe de fang i sol, controls a fer, mosquits que piquen, i després d’això… dues hores fent el gilipolles per un camp de tirolines!!!! això va ser divertidíssim, llàstima que em vaig fer mal a l’hombro, em vaig donar un cop, per variar… però va ser guai que em baixessin d’allà dalt de l’arbre. Sí sí, em van venir a rescatar i tot!! Tirolines, ponts de fusta penjats a més de 10 metres d’alçada, tirolines de més de 150 metres de llarg, tot un repte!! i clar, jo no m’anava a agafar el circuit més fàcil… així que la marta i jo vem començar pel circuit de l’aventurer!!

Després d’una pudor fastigosa… d’agulletes en potència i d’un cansament a sobre que no ens aguantavem, tocava sopar i dormir…dormir, quin suplici!! només de pensar-ho, m’agafava de tot!! La Lourdes es va estirar a fora la tenda amb la màrfega a veure les estrelles i vaig sortir a fer-li companyia. Un cel preciós!! I vaig veure els satèl·lits i tot!! Estels fugaços, i la via làctea!!

Finalment, una comfortable màrfega m’esperava dins una tenda de marca toyota…

foto després de les tirolines

Com ja vaig dir al post d’ahir, farem una retransmissió en diferit del 9è Raid Femení Toyota. Farem com a la fórmula 1, que quan hi ha la cursa tan aviat pel matí la retransmeten unes hores més tard, jo faré el mateix més o menys, però amb una setmana de retard, així que…

Tot comença llevant-se aviat, despertant el xavi pq m’acompanyi a l’aeroport i arribar fins al lloc on haviem quedat amb la Sandra (una de les altres participants), al cavall regordete de la terminal B. Arribo 5 minuts abans (raro en mi) i en veure que a les 9.15 no havien arribat, decideixo anar a mirar on hem de facturar i de camí, me la trobo acompanyada amb una altra noia participant. Total, que quan arriben totes anem a facturar, i després de 45 min de cua, quan li donem els DNI’s al noi ens diu que el vol està tancat. I nosaltres: què?? no no, no pot estar tancat. I començant a dir que portavem tres quarts d’hora de cua i al final ens dóna els seients, les maletes passen per cinta urgent i corrent per l’aeroport per arribar a la porta d’embarcament. Encara sort que vem agafar el vol, i això que vem arribar només 10 minuts abans d’embarcar…

Avió Barcelona-Madrid, 1h 5min. Arribem, coneixem el que seran el nostre futur camera i la conductora d’un dels cotxes de l’organització. I la Núria, la noia encarregada que dormim on toca, mengem bé i complim aproximadament l’horari establert. Les dues marxen, i ens quedem les 5 noies que anavem a l’avió amb el Xavi, el camera. I no ens podem queixar, mira si va ser simpàtic que vem carregar totes les bosses a un carrito i el va portar ell!! (Xavi, si ho llegeixes ja faràs algun comentari ) jeje

Esperem la noia d’alacant i l’autocar que ens havia de portar fins a la seu de Toyota. Però resulta que no sé pq, ens passem una bona estona fins que no arriba l’autocar i després, per si no fos prou, doncs ens quedem una bona estona esperant no sé on i ens quedem sense la suposada recepció a la seu amb un picapica per dinar. Total, que sense saber ben bé el què, ens trobem 19 noies dalt d’un autocar sense dinar i de camí cap a Burgos sense intenció de parar… Ho vaig passar malament de gana, això sí, però al final vem parar en una estació de servei i vem continuar el viatge.

Arribada a Burgos. Ens donen tot el material (samarretes, gorra, buff, impermeable, frontal). Assignació d’habitacions amb una noia que no coneixia, la Lourdes (ja parlaré d’ella). Camí cap a la plaça major, “banderazo” d’inici del Raid. Fotos de rigor. I per acabar, un sopar al Buenas Noches Burgos, un restaurant al mirador de burgos des d’on es veia la catedral la qual ens van iluminar només per nosaltres. El sopar molt finolis, però s’ha de dir que estava molt bo el salmó fumat amb no sé què, millor prefereixo no saber el que era. Ens vem presentar una a una, i clar, jo era la més petiteta… :$ i la única que estudiava.

Tal com diu el restaurant, li vem dir Buenas Noches Burgos descansant en un NH del centre de la ciutat.

Doncs sí, ja s’ha acabat, s’ha acabat l’experiència que m’ha durat 7 dies sencers!! va començar el dilluns d’aquesta setmana, i avui em trobo sentada ara matex al despatxet de l’ordinador de l’hotel de 5 estrelles que ens ha pagat toyota per estar tot el dia. Tinc tantes coses per explicar que no seria capaç d’explicar-les totes, així que a partir de dilluns intentaré fer com una mena de retransmissió en diferit del Raid Femení Toyota!!!

un petó a tots i segueixo vivita i coleando amb unes ganes de repetir el que he fet!! Una experiència inoblidable i un munt de gent que he conegut encantadora…

dilluns segueixo…

Nerviosa, eufòrica, contenta, escaguerrinada, de tot i sobretot amb moltes i moooltes ganes de començar!! Demà és el gran dia, bé avui, pq estic escrivint el post a la una i vint de la matinada del dilluns, així que avui, a les 10.20 del matí el meu avió cap a l’aventura s’enlairerà cap a madrid. Tinc moltes ganes de saber quines seràn les meves companyes, copilots, conductores, amb qui viuré una setmana d’aventura (assegurada suposu) a cavall d’un rav4. Reviuré el que el Cid va viure fa quasi mil anys, quan al galop del seu cavall babieca va seguir el camí que jo dimarts començaré a “cavall” d’un rav4 de color rosa! Sobretot el que em fa més il·lusió és conduir un rav4 de color rosa!!! és el somni de la meva vida jeje

bé, el post d’avui és ràpid, escuet i amb poc contingut, però és que els nervis no permeten que m’esplaiï gaire més… Ahir, dissabte, vaig fer l’espectacle de dansa on em van venir a veure, els meus papis, i el meu germanet, evidentment, i a més la marta, l’albert i el carlos!! Em va fer moltissima il·lusió!!! Em posa molt nerviosa que em vinguin a veure, però m’encanta! no sé si s’ho van passar bé, almenys em van dir que sí , però jo en el fons ho vaig passar fatal de calor, mareig del punyetero incens i nervis pq feia una cosa que m’havia preparat bastant! i això d’actuar en públic sempre crea nervis….

wnu, espero passar-m’ho molt bé i a veure en algun moment del raid puc fer d’alguna manera que s’escrigui alguna coseta per aqui… o qui sap, potser fins i tot la marta vol explicar algu pel seu blog jeje (indirecta llançada )

fins la setmana que ve!!

vacances fins diumenge…

Jo no és que sigui la persona més indicada per donar lliçons de com lligar. Ni tampoc és que pugui dir que ho faci molt quan surto de nit a fer mal… Què fer o no fer quan vas a una discoteca…? Com mirar als nois o noies…? Què posar-se? Què demanar per beure…? Tot son dubtes que un es planteja quan es decideix a sortir i vol triomfar una mica, per poc que sigui, o potser només em faig jo la pregunta de què posar-me pq com que no surto quasi mai, sempre tinc un dilema quan m’ho proposen… I em passo una bona estona davant l’armari pensant, no, això és massa normal, no, això no lliga, no, això no quadra amb el lloc on vaig, no, no, no… I sempre acabu amb el mateix modelito, que la marta l’altre dia em va dir que ja tocava canviar, i wnu, li vaig fer cas… tot i així, crec que tinc un modelito d’hivern i un d’estiu… jeje

Bé, de fet, el post no anava del que feia o no feia jo quan sortia, sinó del que vaig sentir l’altre dia que deia la Paz Padilla al Tvist de TV3 ( que raru, jo veient TV3 ). Va fer el comentari d’una gran tècnica per lligar a la discoteca. No sé si dir això és correcte o no, però em va fer molta gràcia i en cap moment dic que sigui meu. Pos això, que va dir que la millor tècnica per lligar era la tècnica del “blutu” (altrament dit Bluetooth). La tècnica és molt senzilla i la pot practicar tothom que tingui bluetooth al mòbil. Consisteix en connectar el bluetooth només entrar a la discoteca i buscar dispositivos activos. Clar, el problema surt quan apareix en pantalla una llista infinita de noms, tan de noi com de noia, i començes a descartar per noms i en tries un. Quan el tens triat poses: vincular dispositivo (normalment els mòbils estan en castellà), i esperes resposta. Quan el propietari de l’altre dispositiu veu que un altre mòbil vol vincular-se amb ell, obre el mòbil i amb la llum del mòbil se li encèn la cara i pots mirar si vols seguir vinculant o no. Clar, un dels grans problemes de la discoteca és la llum (que no t’hi guipes) i la música, que no sents el que tens a deu centímetres de tu. Aquest és un bon sistema per poder veuret-hi i comunicar-te ! La veritat és que ho vaig sentir i m’estava rient molt quan ho vaig escoltar, i això que a mi la Paz, no és que m’agradi molt, però vaig trobar que li donava molta gràcia a l’hora d’explicar-ho i em vaig riure soleta al sofà !

bé, si ho probeu i funciona ja m’avisareu, que la posaré en pràctica !

No sembla que hagin començat les meves vacances…encara no he tingut una estona per estirar-me al sofà i dir: “no tinc res a fer!” . Entre la dansa, que ahir em vaig passar dues hores seguides assajant tant la coreografia com la salutació final. Més que res, el fet d’estar ballant, fent exercici tancada en una sala amb unes 10 noies més és pesat… A més a més, tampoc sembla que tigui de vacances pq tinc el blog més abandonat que quan estava d’exàmens. Aviat marxaré “descansaré” de tot el que m’ha creat una rutina d’estudi i passaré d’estar sentada en una cadira a estar-ho còmodament en un rav4. No sé si podré explicar gaire durant els dies, però wnu, ja intentaré fer alguna cosa pq us entereu del que va passant dia a dia ;).

Demano disculpes pel temps de descans que m’estic prenent al blog…